Restaurant La Mossegada.

Blog – Блог

Celebra Cap d’Any a La Mossegada

Posted on

La Mossegada us ofereix un menú de cap d’any com cap altre. Pensant amb tots els nostres clients, i els seus gusts i demandes hem creat aquesta carta que podràs fer a la teva mida. Tens elecció lliure d’aperitius, entrants, peix, carn, postres, vins, xampanys i caves. Vine a passar un cap d’any amb la teva família i amics al nostre restaurant.

Menú cap d’any

Sopars de Nadal? I si aquest any fem canyes de Nadal?

Posted on

Ja ha arribat aquella època del any quan comences a tenir tots els caps de setmana ocupats amb dinars i sopars de nadal, sigui amb els companys de feina, la família, els amics, companys de gimnàs o antics companys de classe. Moltes vegades et trobes amb gent d’aquesta que no t’has trobat tot l’any però… és Nadal! I tocar tornar a veure-les.

Sempre hi ha discussions de qui escull el lloc i la data, tots tenen conflictes, restaurants que no agraden, horaris, dies, agendes difícils de combinar. Per tot aquests problemes nosaltres t’oferim una solució: queda amb els teus amics per fer unes canyes de Nadal! Queda amb els teus amics a La Mossegada, demaneu unes canyes, per fer-te tota la gestió més fàcil fes la convocatòria per xarxes social o inclòs per Whatsapp!

Son tot avantatges amb aquest plan:

  • Unes canyetes o claretes agraden a tots.
  • Podràs quedar amb totes les persones que tinguis ganes de veure.
  • Si algú arriba tard no passa res, feu una ronda més per ell/a.
  • Crearàs un ambient més rotatiu i dinàmic que hi ha un sopar.

Que et sembla el nostre plan? T’apuntes a unes canyetes de Nadal a La Mossegada?

La història de la pizza

Posted on

A La Mossegada ens encanta la pizza. I les nostres pizzes, fetes com a casa, solen ser uns dels plats que més agraden al nostre públic. Però volíem aprofitar per comentar-vos també quina és la història d’aquest plat tan popular a tot el món.

La pizza té una llarga i complicada història. De fet, l’origen de la paraula “pizza” no és clar, tot i que apareix citat per primera vegada l’any 997 en llatí medieval. A Nàpols al segle XVI s’anomenava pizza a un tipus de galette plana de pa.

En aquell temps la pizza s’utilitzava com un sistema de prova per saber si la la temperatura dels forns era l’adequada, era un plat de gent pobra que es venia als carrers i no era considerat una recepta de cuina. Abans del segle XVII la pizza es cobria amb una salsa blanca que posteriorment va ser substituïda per l’oli, formatge, tomàquets o peix. El 1843 Alexandre Dumas (pare) va descriure la diversitat d’ingredients posats a sobre de la massa de pizza. El juny de 1889, per tal d’honorar la reina consort d’Itàlia, Margarida de Savoia, el cuiner napolità Raffaele Esposito creà la “Pizza Margarida”, una pizza guarnida amb tomàquets, mozzarella formatge i alfàbrega, que representaven els colors de la bandera italiana. Ell va ser el primer a incorporar formatge a la pizza. La seqüència exacta a través de la qual els gustosos pans plans medievals mediterranis van passar a ser les pizzes actuals no està del tot establerta.

El pa és un dels aliments més antics de la humanitat fet des del neolític. A Sardenya els arqueòlegs han trobat restes d’un pa de 3.000 anys segurament ja amb llevat. Els grecs antics tenien un pa pla anomenat plakous al qual donaven gustos variats amb ingredients afegits a sobre com plantes aromàtiques, ceba i all. També es diu que els soldats perses de Darios I el Gran (521-486 A.C) fornejaven una mena de pa pla sobre els seus escuts i el cobrien amb formatge i dàtils, En el primer segle de la nostra era el poeta Virgili, es refereix a un pa pla amb ingredients afegits per sobre. Aquests pans plans sobreviuen a la conca del Mediterrani com la “focaccia” d’origen etrusc. o la “coca” (de Catalunya, País Valencià i les Balears) la “Pita” dels grecs o “Pide” en turc i la “Piadina” a Bolonya. Pans plans similars en altres parts del món són la “Paratha” a l’Índia, “Naan” al sud d’Àsia, “Carasau”, “Spianata”, “Guttiau”, “Pistoccu” a Sardenya el “Flammkuchen” a Alsàcia i el “Rieska” a Finlàndia.

I a vosaltres quina pizza o coca us agrada?

Quina és la temperatura ideal per servir un vi? 

Posted on

Servir un vi a una temperatura no adequada pot modificar la percepció de les característiques del vi. La temperatura té més importància de la que en principi se li pot suposar i a La Mossegada cuidem molt aquest detall.

A continuació us deixem una guia de les millors condicions per posar negres, blancs i caves a taula.

NEGRES
Els vins negres s’han de presentar amb un marge de temperatura que oscil·li entre els 16 i els 18 ºC perquè es puguin conservar tots els seus matisos i es percebin adequadament els seus components. Una excessiva temperatura provoca que la volatilitat de l’alcohol inundi el paladar, fent impossible la captació dels diferents aromes. És més: amb la calor, l’evaporació dels alcohols fa que aflorin les aromes més forts i menys agradables del vi.
Els negres joves poden presentar-se entre els 12 i 15 º C per ressaltar la seva frescor i matisos florals, els criances entre els 16 i 18ºC i els de grans anyades a 20ºC.
Per tant, res de servir els negres a temperatura ambient i menys a l’estiu. A l’estiu serà convenient refredar-los en una glaçonera i fins i tot servir una miqueta més baixos, perquè al llarg del menjar aniran pujant de graus.

BLANCS I ROSATS
Els vins blancs joves secs, es prendran frescos, però no molt freds, entre 7 i 10 º C per gaudir dels seus aromes de fruita. Una temperatura més alta destaca l’alcohol i una excessivament baixa ressalta la seva acidesa i emmascara la seva personalitat.
Els vins blancs dolços és aconsellable servir-los a 6ºC, temperatura a la qual es ressalta el seu caràcter fruiter i la seva expressió dolça.
Els blancs amb criança, entre 10 i 12 ºC. A temperatures més baixes es perden les aromes complexos del roure.
Els blancs generosos (camamilles i fins) s’han de servir entre 7º i 10º C
Per als vins rosats es recomana que la temperatura de servei estigui entre els 6 i 8º C.

CAVES
La temperatura ideal recomanada per prendre el cava oscil·la entre 5º i 7º.

COM ARRIBAR A LA TEMPERATURA IDEAL?
Aquesta temperatura s’aconsegueix de manera gradual. Mai ficant el vi al congelador. Si es tracta d’un blanc, rosat o cava, cal posar-ho a la nevera unes hores abans de servir-lo. A la taula, la millor opció per conservar fresc és una glaçonera amb aigua i gel.

A RECORDAR
Per sota dels 5 ºC no es poden percebre de la mateixa forma els sabors.

Com triar els millors musclos?

Posted on

Conèixer alguns consells sobre com comprar musclos t’ajudarà a assegurar un dinar o sopar de marisc agradable. Els musclos són senzills de coure, només has de posar-los al vapor per un parell de minuts, però si coneixes una mica sobre l’elecció dels musclos tindràs la capacitat de crear un platet principal impressionantment elegant amb el mínim d’esforç.

Els musclos es venen frescos, en conserva o congelats. Si els comprem frescos, com a La Mossegada, cal tenir en compte diversos aspectes: en primer lloc, que la closca estigui completament tancada. Aquest petit mol·lusc passa la seva major part del temps filtrant l’aigua que es cola a la closca, de manera que com més tancat estigui menys contaminació haurà arribat al seu interior. Una petxina oberta no vol dir que el musclo estigui malament, ja que aquells que no són molestats obriran lleugerament les seves conquilles. Si una petxina està oberta, dóna-li un copet i si el musclo tanca la petxina vol dir que encara és viu; si el musclo no tanca la seva closca, descàrta’l. Les petxines dels musclos haurien d’estar mullades i brillants, a més a més que haurien fer olor de mar.

No escullis musclos que tinguin les petxines trencades i evita els que tinguin proporcions inesperades, massa grans o massa petits. D’altra banda, cal vigilar de no triar un grup de musclos plens d’algues, ja que després ens tocarà a nosaltres desfer-nos d’elles, una operació que podria portar-nos hores, donades les imperfeccions dels musclos.

Si es compren per quilograms, cal preguntar al peixater d’on procedeixen i quant de temps porten exposats. És millor triar musclos grans, de carn pulposa, ja que són més saborosos que els petits. I, finalment, va bé saber que un quilo de musclos de viver equival a uns 750 g de musclos corrents. Per a un bon plat, calcularem 1 quilo de musclos per persona.

T’esperem quan vulguis a gaudir d’un musclos amb salsa marinera a La Mossegada.

Tres secrets per un lluç a la romana excepcional com el que fem a La Mossegada

Posted on

Un plat tan simple com el lluç a la romana té tres secrets que a La Mossegada creiem que el converteix en un plat de luxe per a tota la família. I en aquest post els compartim amb vosaltres.

El primer truc i el més essencial és el tall del lluç. Una bona peça no s’ha de fregir en rodanxa sinó com si fos llom. Per a això s’ha de demanar al peixater que talli el cap a l’altura de les ganyes, desescami i separi el lluç en dos lloms. (Els caps sobrants serveixen per a sopa de peix, de la qual ja us donarem una recepta). Si es consumirà en breu, haurà de retirar-la pell però si es va a congelar és millor deixar-se-la i retirar-la quan es vagi a cuinar. Un cop nets de pell i espines, tallem els lloms de lluç a trossos no excessivament grans i els salem. Per arrebossar, en farina o en pa ratllat, pot usar-se una bossa de plàstic, per la seva part interior i ben neta. És molt més fàcil d’adaptar a l’aliment que estiguem arrebossant i molt més còmode i net. Després de passar cada tros de lluç per farina, les submergim ràpidament en ou batut i la fregim en oli calent.

El segon truc és no passar-se en el punt del fregit. Idealment ha daurar-se un minut i mig per banda, a foc fort. S’ha d’estar atent ja que no hi cosa més desagradable que el arrebossat cremat.

I el tercer truc que distingeix un lluç ben fregit de la resta és posar els trossos un cop fets sobre paper absorbent i deixar-los reposar tapats durant uns 10 minuts.

Proveu i tindreu a casa un lluç com la fem a La Mossegada.

Costelles de xai: un plaer infinit que es pot gaudir a casa

Posted on

Les costelles de xai rostides a la graella entren dins de la categoria d’aliments que llueixen elegants però que requereixen habilitats bàsiques per cuinar-les al aire lliure. Com la graella els atorga un toc fumat i suculent, no necessitaràs més que sal per estovar i que deixin anar els seus sucs i per donar-los un sabor especial, però, considera agregar romaní, julivert i sàlvia. Pica aquestes herbes i inclou-les al guarniment que farà una crosta aromàtica i cruixent durant la cocció.

Però també pots fer-les en casa, i per a això necessitaràs, a més a més, un tomàquet, una ceba, les costelles de xai, patates, un got de vi blanc, oli d’oliva, pebre, pebre vermell o dolç i sal.

Pelem les patates i les tallem a rodanxes gruixudes. Les col·loquem en una safata de forn que reguem amb oli d’oliva. A sobre de les patates, posem la ceba pelada i tallada a tires. Salpebrem al gust i empolvorem una mica de pebre vermell dolç. Cobrim amb les costelles. Finalment, afegim el tomàquet tallat a trossos i aboquem el vi blanc sobre. Posem al forn uns 30 minuts a 150 graus. Passat el temps, li donem la volta a la carn, i deixem altres 30 minuts. Retirem i ja estan llestes.

Si t’agrada pots servir les costelles amb una salsa de iogurt i menta, gelea de menta o mostassa gourmet i les guarnicions possibles inclouen patates rostides, arròs salvatge, pèsols al vapor o mongetes al vapor. A La Mossegada les servim amb patates i amb diverses salses, com la de bolets, la de rocafort i la de pebre.

Com fer un llenguado a la menieure?

Posted on

A l’estiu, abunden els bons llenguados a les peixateries andorranes, per això aprofitem per fer aquesta recepta a la menièure amb tàperes, molt saborosa, que pots trobar també a la nostra carta.

És una salsa molt senzilla basada en la mantega, el julivert i la llimona que també podreu preparar amb coriandre si us agrada més. La recepta està igualment bona per fer amb altres peixos com galls o rèmols (a La Mossegada ho oferim també amb truita). El gust de la salsa meunière és suau i subtil, de manera que no emmascara el gust del peix amb qui harmonitza perfectament.

Ingredients per a dues persones

• 2 llenguados de ració o un de gran a compartir, 50 gr de mantega, una cullerada de tàperes, un manat de julivert i el suc de mitja llimona. Sal al gust i 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra

Com fer llenguado a la menièure amb tàperes

Comencem demanant al peixater que ens prepari el peix traient-li la pell de les dues cares. Ja a casa, assaonem el llenguado amb una mica de sal i ho fregim a la paella amb l’oli d’oliva deixant-ho uns 3 minuts per cada cara. Si voleu podeu passar el peix per farina abans de fregir-lo.

Mentre els llenguados es van fent, posem a fondre la mantega en una altra paella. Quan es fon, afegim el julivert molt picat i deixem que es faci durant un minut, mentre remenem suaument. Afegim llavors el suc de mitja llimona a la mantega amb el julivert i apaguem el foc.
Un cop el llenguado té un color daurat, el cobrim amb la salsa de mantega de l’altra paella i deixem que s’ofeguin en ella durant un parell de minuts, moment en el qual afegim les tàperes retirant la paella del foc i servint immediatament.

Degustació

Acompanyada d’una senzilla amanida d’enciam i tomàquet, és un plat ben complet per a l’estiu.

Via: directo al paladar

La pasta: com cuinar el veritable tresor d’Itàlia?

Posted on

Un dels principals motius per cuinar pasta és que ràpidament es pot preparar un riquíssim plat. El nostre consell és comprar una pasta de bona qualitat, ja que la pasta de mala qualitat acaba enganxosa al plat. Aqui us deixem un decàleg de com preparem la pasta a La Mossegada.

La tradició italiana ens ensenya a ser generosos amb el menjar. Quan preparem pasta com a plat únic, hem de cuinar 120 g per persona. Si la pasta serà acompanyada amb amanida, carn o verdures, 90 g per persona és suficient. És millor planejar sempre com per a 1 persona més! Un plat de pasta pot convertir-se en un veritable desastre culinari si és que no s’ha preparat adequadament. No és difícil si se segueixen certes recomanacions.

  1. La primera d’elles és “ser-hi”, i no abandonar la cuina per poder provar el cocció ja que 60 segons de més, pot arruïnar el resultat.
  2. Emprar una olla que sigui prou gran per cuinar la pasta sense que aquesta estigui ajustada, ha de quedar solta dins de l’aigua o la pasta es pegués al fons de l’olla. Hem de ser molt generosos amb l’aigua. Per 480 g de pasta, utilitzar almenys 24 tasses d’aigua. Recordem que la pasta de bona qualitat fa servir molta aigua.
  3. Afegir 1 ½ cullerada de sal cada 480 g de pasta. La sal li dóna gust de la pasta i ajuda a que el resultat final sigui saborós i ben assaonat. Moltes vegades considerem que la pasta està desabrida, fins i tot amb una bona salsa, si és que la pasta no va estar cuita amb sal. Mai afegir oli a l’aigua per cuinar la pasta. L’oli la cobreix i evita que després la salsa s’adhereixi a la pasta.
  4. Tirar la pasta a l’olla recentment al moment en què l’aigua està bullint fortament. Donar-li una volta ràpida a la pasta per separar-la. Si va a cuinar pasta llarga, tipus spaghetti, empènyer cap a la base de l’olla perquè absorbeixi bé l’aigua. Si s’agrega la pasta abans que l’aigua estigui bullint, aquesta deixarà anar el midó, i s’enganxarà.
  5. Esperar que l’aigua comenci a bullir de nou, tapant l’olla, després de tirar la pasta.
    Tot just l’aigua bulli, destapar l’olla i continuar la cocció amb l’olla destapada.
    Moure la pasta dins de l’olla, un cop durant tot el cocció.
  6. El temps per cuinar pasta de bona qualitat és aproximadament de 10 a 12 minuts. L’única manera de saber el moment exacte en què la pasta està “al dente” és provant de tant en tant. Retirar un spaghetti o pasta, mossegar i si està al seu gust, és perquè està llista.
  7. Tenir un colador preparat al safareig per colar la pasta, sense assecar completament, ja que és bo que quedi ben humida perquè no s’assequi. Tornar la pasta bugada, ràpidament, a l’olla.
  8. Mai rentar amb aigua freda la pasta, ja que amb això s’estaria perdent gairebé tot el seu midó i nutrients.
  9. Un cop colada, servir la pasta immediatament amb la seva salsa favorita. Prèviament, escalfar la salsa per ser barrejada amb la pasta.
  10. Per servir spaghetti, la millor manera és usant pinces especials, aixecant i separant ràpidament la quantitat a servir. Si es refreda, es tornarà enganxosa i seca.

Com asar perfectament un entrecot?

Posted on

Tots sabem que un entrecot perfecte ha d’estar ben daurat per fora i tendre per dins, aquí us deixem unes claus perquè us surti com més ens agrada a tots:

Salat

Hi ha dos moments ideals per salar un bon tros de carn:

  1. Si el plat es prepara amb antelació, el millor és salar els dos costats i deixar-los reposar durant la nit a la nevera destapat.
  2. Si la fam apressa s’ha salar abans de ser cuinat i posat immediatament en la planxa. Per què? En els primers minuts de cocció els grans descansen en la seva superfície sense dissoldre’s. Els sucs de l’entrecot encara estan dins de les fibres musculars el que es tradueix en òptimes condicions per a un daurat perfecte. No obstant això, complits els cinc minuts, la sal, a través del procés d’osmosi, comença a extreure el líquid de la carn. Si intentessis daurar-la en aquest punt, probablement perdis calor i evapores gran quantitat de suc.

Cuina

Afegir una mica d’oli a la planxa abans de col·locar el entrecot serveix per agregar color, sabor i textura a la carn. Alhora, perquè quedi tendre i sucós, cal donar volta a la carn cada vegada entre quinze i trenta segons perquè es cuini més ràpid i de manera uniforme. Res de cuinar d’un costat i després l’altre, això provoca escorces dures a la superfície.

Com saber quan està al punt?

Alguns punxen o tallen el churrasco per saber si està al punt, altres descarten aquest hàbit perquè asseguren que amb el tall la carn s’asseca i endureix. Però la veritat és que fer-li una petita incisió a la carn per controlar la cocció amb prou feines modifica el resultat. A l’entrar en contacte amb la calor, les fibres musculars es constrenyen i s’espremen el líquid. A menys que realment aconseguim destrossar aquestes fibres musculars per complet, la humitat que es perd és mínima

vía: planetajoy.com